Hi ha matèria que no veiem, com el diòxid de carboni que hem obtingut barrejant vinagre amb bicarbonat. Existeixen tres estats de la matèria: sòlid, com el bicarbonat, líquid, com el vinagre i gasós, com el diòxid de carboni que hem obtingut i que ha inflat el globus. Una mateixa substància pot canviar d'estat canviant-li la temperatura fins que es torna sòlid (refredant-la) o gas (escalfant-la). També barrejant dues substàncies, una en estat sòlid i l'altra en estat líquid, en puc obtenir una de diferent en estat gasós, com ens ha passat en el nostre experiment. La densitat ens dóna la idea de com de comprimida està la matèria. El diòxid de carboni és més dens que l'aire per això cau i desplaça l'aire. La densitat és la responsable de que el diòxid de carboni caigui damunt de les espelmes i les apagui perquè ha desplaçat l'oxigen de l'aire.
El circuit elèctric ha d'estar format per una pila, uns cables que han d'estar fabricats amb un material conductor i una bombeta. Perquè s'encengui la bombeta, el circuit ha d'estar tancat i ha d'anar d'un pol a l'altre de la pila. Si obrim el circuit, deixa de passar l'electricitat i la bombeta s'apaga. És possible que un objecte exerceixi una força sobre un altre sense tocar-lo, com per exemple quan atansem un imant a l'agulla d'una brúixola, la força magnètica fa que l'agulla es mogui cap a l'imant. Quan atansem dos imants pot passa que s'atreguin si els pols són diferents o que es repel·leixin si els pols són iguals. L'agulla d'una brúixola sempre marca el nord perquè està imantada i la Terra es comporta com un imant gegant.
Utilizamos cookies propias y de terceros para finalidades analíticas y técnicas; tratando datos necesarios para la elaboración de perfiles basados en tus hábitos de navegación.
Puedes obtener más información y configurar tus preferencias desde 'Configuración de cookies'.
Volver 