El globus s'ha inflat per la reacció que el vinagre i el bicarbonat de sodi han fet al ser barrejats. De la barreja ha resultat un gas anomenat CO2 (Diòxid de carboni). També hem pogut comprovar que quan més quantitat de reactius barregem més s'infla el globus. El CO2 és invisible però ocupa un espai que en aquest cas és l'interior del globus. Per tant, podem dir que NO només existeix allò que podem veure. La matèria la podem trobar en estat sòlid, líquid i gasós (com en aquest cas el CO2) i només caldrà modificar la temperatura per canviar l'estat de la matèria. El CO2 és un gas que té més densitat que l'aire. La densitat seria el pes de la matèria segons la seva composició. Per tant, el CO2 és el gas invisible que ha apagat les espelmes perquè és més dens i pot desplaçar l'aire. Si no hagués estat així, les espelmes no s'haurien apagat. Per tant, és evident que la densitat és important en aquest experiment.
Amb aquest experiment hem pogut anar recordant coses que ja sabíem i també n'hem descobert de noves. Un circuit elèctric ha de tenir una pila, cable elèctric i una bombeta. El corrent elèctric només pot circular quan el circuit està tancat. Les piles tenen un pol positiu per on surt el corrent i un altre de negatiu per on el corrent entra. Quan el cable està en contacte amb la pila la corrent passa i el circuit està tancat. Però si alguns dels extrems deixa d'estar en contacte el circuit està obert i la corrent no passa. El magnetisme és un tipus de força on els cossos s'atreuen o es repel·leixen sense necessitat de tocar-se. Per exemple els imants tenen propietats magnètiques. Els imants tenen dos pols, anomenats pol nord i pol sud. Si agafem dos imants i els acostem, observarem que els pols diferents s’atreuen mentre que els pols iguals es repel·leixen. Una brúixola és un imant, és un instrument que serveix per orientar-se i funciona amb el magnetisme de la Terra. La seva agulla imantada assenyala sempre el Nord magnètic, que gairebé coincideix amb el Nord geogràfic. Quan posem la brúixola a prop d'un imant o a prop d'un circuit elèctric en funcionament, aquesta deixa d'assenyalar el nord perquè l'agulla que hi ha dins seu té un imant i si n'apropem un altre es repel·liran o s'atrauran fent que l'agulla es mogui i deixi d'assenyalar el nord.
Hem descobert que la llum del Sol és de color blanc però està formada per molts colors, els colors de l' Arc de Sant Martí. Quan aquesta incideix sobre la matèria (un objecte qualsevol) el que passa és que aquest objecte absorbeix tots els colors menys un. El color no absorbit correspon al color que els nostres ulls perceben. És a dir, veiem un objecte d'un color determinat perquè aquest reflecteix la llum del seu color. La llum del Sol és també una font d'energia, és a dir, produeix calor. D’això va aquest experiment. Quan concentràvem, amb l'ajuda de la lupa, els rajos de Sol en un punt concret dels globus, aquests petaven més o menys ràpids depenen del seu color. Els globus blancs no ens han petat a la majoria de grups, però sí hem observat que la superfície del globus s'havia enfosquit o desgastat degut a l'escalfor del Sol. Creiem que no ens han petat perquè els globus blancs reflecteixen tota la llum que els arriba i la seva superfície s'escalfa molt menys. En el cas dels altres globus, quan més foscos eren més ràpid petaven. Això és degut a que els globus negres, per exemple, absorbien tota la llum que els arribava i la lupa ajudava a concentrar en una superfície molt petita tota l'energia del Sol. Al nostre entorn, trobem energia a tot arreu: al carrer (les llums del carrer, els semàfors...), a casa nostra (tots els aparells elèctrics que utilitzem), a l'escola (les pantalles, els mòbils...), els mitjans de transport també necessiten energia per funcionar, inclús quan nosaltres ens posem en moviment utilitzem l'anomenada energia mecànica.