L’agulla d’un imant sempre assenyala el nord terrestre perquè està imantada i l’atrau el camp magnètic de la Terra. El nucli de la Terra està format per ferro i níquel I es comporta com un imant, els seus efectes es noten en tota la Terra. En aquest lab hem vist com funciona un circuit elèctric, un circuit elèctric està format per la pila, que és on hi ha la font d’energia, els cables, que és per on circula l’electricitat i la transporta fins a la bombeta o un altre objecte, també hi pot haver un interruptor per tallar el pas del corrent elèctric quan es necessiti. Una pila té un pol negatiu i un positiu, en entrar en contacte amb ferro o un altre material conductor fa passar l’electricitat i fa que funcioni el circuit elèctric. Les vegades que sí que s’encenia la bombeta era perquè el cable estava amb contacte amb la part metàl·lica del portalàmpades i el circuit estava tancat, quan no s’encenia era perquè el cable i el metall del portalàmpades deixaven d’estar en contacte i, per tant, el circuit no estava tancat. Els materials CONDUCTORS com: un clip, el grafit (la mina del llapis), una maquineta de metall... transporten l’electricitat i fan encendre la bombeta, els materials NO CONDUCTORS com: papers, cartró, plàstics... no transporten l’electricitat i per tant no s’encén la bombeta. Són materials quotidians perquè tots els circuits elèctrics estan formats per materials conductors. Els electrons es mouen tan ràpid que funcionen com un camp magnètic i la brúixola apunta cap al circuit com si fos el nord, en aquest cas la força que genera la bobina és més potent que el magnetisme de la Terra i per això belluga l’agulla de la brúixola. L’imant és un camp magnètic i a l’estar a prop de la brúixola fa que apunti cap a ell. La força dels camps magnètics influeix sobre la brúixola fent que giri cap a on sigui l’imant o el lloc d’on prové el camp magnètic. El que produeix la força magnètica són els pols positius i negatius que fa que les coses s’atraiguin o es repel·leixin segons si són de pols diferents o iguals.

En aquest lab hem après que per veure llum visible necessitem la vista i per veure la llum infraroja es necessita una càmera. Les similituds de la llum visible i la llum infraroja es comporten igual però la llum infraroja per nosaltres és invisible. La llum visible i la infraroja travessen el plàstic transparent i es reflecteixen en el mirall, però en canvi amb la bossa de escombraries no passa res amb cap de les dues perquè la bossa és un objecte opac i no deixa passar cap de les dues. La llum infraroja és una llum que per nosaltres no es pot veure però per els aparells tecnològics sí, com la càmera. Els nostres detectors, que són els ulls, no poden veure la llum ultraviolada ni la infraroja. La llum ultraviolada és la llum del sol que ens crema, ens escalfa i ens posa morenos. La llum ultraviolada ve del sol i la sentim perquè crema. Quan hem posat les boletes al sol s’han tornat de colors. Això ha passat perquè la llum ultraviolada ha penetrat en el pigment i ha fet que es tornin de colors. Quan hem posat crema hidratant les boletes no han tingut cap problema en tornar-se de colors en canvi amb la crema de 30 i de 50 han trigat una estona més.