Moltes vegades, només ens creiem el que veiem, però això no és així. Gràcies a aquest experiment, ens hem donat compte, que hi ha altres coses com: l’aire, el gas, l’oxigen, que hi són però no els veiem. La matèria la podem trobar en tres estats diferents, sòlid (bicarbonat), líquid (vinagre) i gasós (el gas, oxigen). En aquest experiment, s’ha produït un canvi d’estat, vam barrejar vinagre amb bicarbonat (líquid i sòlid) i es va convertir en gas (que el vam desar dins del globus). La densitat és quan un objecte és com més dur amb comparació dels altres, més dens, més espès. La densitat és important en ben bé tots els experiments, ja que si fem barreges, depenent de l’ingredient que utilitzem, reaccionen d’una manera o d’una altre. Si el vinagre o el bicarbonat haguessin tingut una altra densitat, de ben segur que haguessin reaccionat diferent. I si el gas que es va formar de la barreja, hagués tingut una altra densitat, potser les espelmes no s’haguessin apagat, o s’haguessin apagat abans.
Para conseguir que se encienda la bombilla, necesitamos una pila, cables, un porta bombillas y una bombilla. El circuito tiene que ser cerrado, para que la corriente siga por todos los objetos unidos. Es posible que un objeto ejerza una fuerza sobre otro sin que se toquen, como hemos podido experimentar con la brújula y el imán, o el cable eléctrico y la brújula. Cuando situamos cerca dos imanes, pueden suceder dos cosas: 1. Que se atraigan. 2. Que se repelen. Dependiendo del polo que acercas. La aguja de una brújula siempre señala el Norte en la Tierra porque la aguja de la brújula, tiene un pequeño imán que lo atrae otro mucho más grande, que en este caso es nuestro planeta, la Tierra. Así de ésta manera no nos llegaremos a perder nunca, ya que siempre nuestra brújula señalará el Norte.
Els globus de colors reflecteixen els feixos de llum del seu color, però absorbeixen els altres. Si un globus és verd, per exemple, vol dir que reflecteix la llum verda alhora que absorbeix la llum blava, vermella…. Aquesta llum absorbida, que no deixa de ser una forma d’energia, fa que la temperatura de la superfície del globus augmenti, fins a trencar-se i rebentar el globus en el punt on hi incideix la radiació solar. El globus blanc no ha rebentat perquè reflecteix tota la llum i per tant gairebé no s’escalfa. I per això no explota. Això és una manera indirecta d’evidenciar que el blanc és la suma de tots els colors. El globus negre absorbeix tota la radiació, i és el que primer s’escalfa i es trenca. De fet, no cal esperar gaire estona per que explotin els globus de colors. En canvi el globus blanc no arriba a explotar, tot i que hi vam dedicar força estona. Al trobar-nos amb un dia de vent, vam posar els globus dins de galledes perquè quedessin ben subjectats. Ara sabem perquè als llocs calorosos pinten les cases de color blanc. També perquè portem colors foscos a l' hivern i color blanc o clar a l’estiu. Tot plegat ajuda a entendre perquè quan anem a la neu cal portar ulleres de sol i posar-nos protecció solar.
Amb la ciència tot és possible i així ho ha demostrat aquest experiment, que gràcies amb ell, hem pogut veure els efectes de la llum UV. Per exemple els microsopis, les ulleres de nit, la llum negra, tot és ciència.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques; tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació.
Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar 