Només existeix el que veiem? No, només el que veiem no representa la totalitat de l'existència. Existeixen molts elements i fenòmens que no són perceptibles a simple vista, com ara partícules subatòmiques, ones electromagnètiques fora de l'espectre visible i altres aspectes de la realitat que requereixen instruments específics per ser detectats. En quines formes o estats podem trobar la matèria? La matèria pot presentar-se en diversos estats: sòlid, líquid i gasós. Es pot produir un canvi d’estat? Sí, es pot produir un canvi d'estat en la matèria mitjançant l'aplicació de calor o la seva eliminació. Aquests canvis d'estat poden ser la fusió (de sòlid a líquid), la solidificació (de líquid a sòlid), la vaporització (de líquid a gas) i la condensació (de gas a líquid). Què és la densitat? La densitat és una propietat de la matèria que es defineix com la massa per unitat de volum. Matèries amb la mateixa massa poden tenir densitats diferents si tenen volums diferents. Ha sigut important la densitat en aquests experiments? Sí, la densitat ha estat rellevant en els experiments descrits. Es va destacar que, malgrat que el diòxid de carboni (CO2) generat ocupava un volum considerable, la seva densitat era baixa, i això implicava la necessitat de mantenir-lo tancat dins d'un globus per evitar la seva volatilització. A més, es va utilitzar el diòxid de carboni per apagar una flama, demostrant com la seva densitat podia desplaçar l'oxigen necessari per a la combustió.
Quan movem un imant a prop de la brúixola, aquest mou l’agulla i deixa d’assenyalar el Nord. Quan allunyem l’imant, el magnetisme actua novament i la brúixola apunta altre cop al Nord. Les piles tenen àtoms i electrons al seu interior. Un dels pols de la pila té un excés d’electrons i a l’altre falten. Quan hem connectat els cables elèctrics als pols, els electrons del fil de coure s’han sentit atrets per un i repel·lits per l’altre. Tot això ha generat el moviment dels electrons que han produït el corrent que circula pel circuit. Com al circuit tancat hi hem ficat una bombeta, aquesta s’ha encès. Hem provat diferents materials com a interruptors del circuit tancat: una fusta del Kapla, un regle metàl·lic, paper d’eixugar les mans, la tassa ceràmica d’un mestre o la punta d’un llapis. Hem pogut comprovar que la bombeta s’encenia quan l’interruptor era: metall o grafit (punta del llapis). Els electrons que es troben a cadascun dels materials s’han de poder moure lliurement. Hem pogut observar com en alguns dels materials (ceràmica, paper o plàstics) això no ho poden fer i llavors la bombeta no s’encenia. Aquesta propietat de ser aïllants o conductors de l’electricitat s’utilitza a l’hora de fabricar els dispositius electrònics. Cal que deixem passar el corrent, però que aquest no ens passi a nosaltres quan utilitzem els dispositius. Per altra banda, quan hem col·locat la brúixola al voltant del circuit, l’agulla també ha deixat d’assenyalar el Nord. La força que ha actuat també és magnètica i li afecta quan està a prop. El que ha mogut l’agulla és el corrent elèctric (així com ho feia l’imant). Quan el corrent ha circulat pel cable enrotllat té el mateix efecte que un imant i repel·leix o atreu l’agulla de la brúixola com succeeix amb tots els imants.
Ens ho hem passat molt bé en aquest laboratori! Alguns no ens podíem creure la velocitat amb la qual explotaven alguns dels globus! El negre ha explotat súper ràpid i quan hem agafat els trossos del terra, encara estaven calents! Hem pogut observar com els colors més foscos absorbien més ràpidament els rajos i els clars, el que feien era reflectir l'energia del Sol. La lupa ens ha permès ser conscients d'aquest fenomen d'una manera més ràpida. Amb ella hem pogut concentrar més energia en un únic punt. Els globus amb colors foscos absorbien tota l'energia i explotaven abans. Per altra banda, els clars reflectien gran part d'aquesta energia i llavors trigaven molt més. Tenint en compte tot això, hem entès que quan veiem el color d'un objecte, els seus colors més foscos absorbeixen part dels rajos i l'altra part és reflectida. Els rajos que són reflectits ens arriben als ulls. A través d'ells, ens arriba la informació al cervell on és interpretada i on ens permet distingir de quin color es tracta. Dit en altres paraules, és com si en realitat l'objecte estigués rebutjant un raig de color que és el que ens permet identificar quin és. Per exemple, un globus de color vermell, absorbeix tots els rajos d'energia de la llum a excepció del color vermell, que és reflectit i arriba a nosaltres.
Cada cop som més conscients de les diferents fonts d’energia que ens envolten. Algunes son més fàcils de veure i altres no. En aquesta missió hem pogut observar novament i d’una manera més evident, que som capaços de fer visible allò invisible. Sembla màgia però és ciència. És increïble com amb l’ajuda de la llum, les propietats d’un objecte poden canviar. També hem aprofitat per fer un repàs dels diferents llums que hi ha. Ens agradaria ser superherois i superheroïnes per poder ser capaços de distingir moltes d’elles. A més de tot el que hem après, hem guanyat més consciència en relació a la importància que tenen les cremes de protecció solar per a la nostra pell i més ara de cara a l’estiu. Gràcies Missió Alba!
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a finalitats analítiques i tècniques; tractant dades necessàries per a l'elaboració de perfils basats en els teus hàbits de navegació.
Pots obtenir més informació i configurar les teves preferències des de 'Configuració de cookies'.
Tornar 