Quan movem un imant a prop de la brúixola, aquest mou l’agulla i deixa d’assenyalar el Nord. Quan allunyem l’imant, el magnetisme actua novament i la brúixola apunta altre cop al Nord. Les piles tenen àtoms i electrons al seu interior. Un dels pols de la pila té un excés d’electrons i a l’altre falten. Quan hem connectat els cables elèctrics als pols, els electrons del fil de coure s’han sentit atrets per un i repel·lits per l’altre. Tot això ha generat el moviment dels electrons que han produït el corrent que circula pel circuit. Com al circuit tancat hi hem ficat una bombeta, aquesta s’ha encès. Hem provat diferents materials com a interruptors del circuit tancat: una fusta del Kapla, un regle metàl·lic, paper d’eixugar les mans, la tassa ceràmica d’un mestre o la punta d’un llapis. Hem pogut comprovar que la bombeta s’encenia quan l’interruptor era: metall o grafit (punta del llapis). Els electrons que es troben a cadascun dels materials s’han de poder moure lliurement. Hem pogut observar com en alguns dels materials (ceràmica, paper o plàstics) això no ho poden fer i llavors la bombeta no s’encenia. Aquesta propietat de ser aïllants o conductors de l’electricitat s’utilitza a l’hora de fabricar els dispositius electrònics. Cal que deixem passar el corrent, però que aquest no ens passi a nosaltres quan utilitzem els dispositius. Per altra banda, quan hem col·locat la brúixola al voltant del circuit, l’agulla també ha deixat d’assenyalar el Nord. La força que ha actuat també és magnètica i li afecta quan està a prop. El que ha mogut l’agulla és el corrent elèctric (així com ho feia l’imant). Quan el corrent ha circulat pel cable enrotllat té el mateix efecte que un imant i repel·leix o atreu l’agulla de la brúixola com succeeix amb tots els imants.